11 agost 2008

Travessa Ulldeter - Núria

Durada: 6 hores i mitja d'anada (1er dia) + 5 hores i mitja de tornada (2on dia)
Dificultat: Mitja (1r dia), fàcil (2on dia)
Data: 9 i 10 d'Agost del 2008
Integrants: Marc, Micky, Angels, Roger, Sergi i David (d'esquerra a dreta en la foto inferior)



En aquesta ocasió l'objectiu de la nostra excursió no era fer cap pic, el que volíem fer era una de les travesses més conegudes per l'excurionisme català, la travessa del refugi de Ulldeter a la vall de Núria.

Després de fer un bon esmorzar a Setcases, a les 11 del matí aproximadament agafàvem el cotxe per anar fins a Vallter 2000 on vam començar a caminar direcció el refugi de Ulldeter. Després de 20 minuts vam arribar al refugi des d'on començava la nostra travessa.

La major part dels excursionistes que emprenen aquesta travessa la fan en una única direcció, és a dir o van de Ulldeter a Núria o a l'inversa i els recullen en el lloc d'arribada. Nosaltres vam decidir anar de Ulldeter a Núria, passar la nit a la zona d'acampada i tornar a fer la travessa a l'inversa, per tornar al lloc on havíem deixat els cotxes.

Una vegada arribats al refugi de Ulldeter, ràpidament vam arribar al coll de la Marrana des d'on podíem veure molt a prop el pic de Bastiments i el gra de Fajol, un a cada costat. L'anada cap a Núria la vam decidir fer a través del camí dels Enginyers, així que vam començar a baixar per la coma del Freser. La baixada era constant i molt agradable al anar sempre al costat del riu. Després d'una bona estona de descens vam poder divisar el refugi de Coma de Vaca, on vam aprofitar per aturar-nos i dinar.


Prop de les tres de la tarda vam sortir del refugi seguint el GR11.7. El camí començava una petita ascensió fins al Coll dels Homes on ja es podia veure de ben lluny el poble de Queralbs. A partir d'aquí l'itinerari es bastant espectacular seguint de molt enlaire les gorgues del Freser. Arribem a l'abrupte clot de Malinfern i ens trobem amb la part més complicada del camí, però que gràcies als passamans i esglaons clavats a la roca podem superar sense massa dificultat. Després de passar la part més complicada de l'itinerari, el camí comença a fer ziga-zagues travessant diversos torrents i després de passar la cabana de Pedrisses, enseguida divisem l'Alberg de l'Àliga. Una vegada arribats a l'Alberg ja vam poder veure el nostre destí final, la Vall de Núria. Només ens quedava l'últim descens, eren les 7 de la tarda aproximadament.

A Núria vam anar directes a la zona d'acampada per a plantar les tendes per a passar la nit. Per sort nostra portàvem suficient provisions per sopar, ja que vam poder comprovar que a partir de les 5 de la tarda a Núria es tanca gairebé tot. Dic gairebé perquè l'únic lloc on menjar alguna cosa calenta és el restaurant de l'hotel, que ja us dic ara que ni el preu ni el lloc és l'adequat per un grup d'excursionistes.


L'endemà, vam voler esperar a que obrissin la cafeteria per aquesta vegada si, menjar i veure alguna cosa calenta. I una mica abans de les 9 començàvem a enfilar el camí de tornada. La tornada la vam fer a través del camí que passa pel coll de Noucreus, així que agafem el GR11 i comencem una ascensió que es farà bastant dura tenint en compte el cansament del dia anterior i el pes de les tendes que portàvem. Ben aviat arribem a una bifurcació en el camí, on deixant el GR11 prenem el camí de la dreta que ens portarà fins al coll de Noucreus. El camí segueix amb l'ascensió fent llaçades que ens porten fins al peu d'una tartera. En aquest punt es presenten dos camins que ens porten al coll. El de l'esquerra puja més directament per la tartera. Nosaltres vam decidir agafar el de la dreta, que tot i ser més llarg sembla més fàcil per assolir el coll.

Ja erem al coll de Noucreus, i veient el desnivell que havíem pujat vam comprendre que ja havíem fet la part més dura de la travessa de tornada. Una vegada en el coll vam aprofitar per arribar fins al pic del Fossa del Cavall (2.801 metres). Després d'un petit descans vam tornar a agafar el GR11 i vam seguir per la carena fins al coll de Carança on comença una altra ascensió fins a vorejar els pics de la Vaca. A partir d'aquest punt el camí comença un fort descens passant per la cabana de Tirapits. Ben aviat ens vam tornar a trobar en el punt on el dia anterior havíem començat a baixat per la coma del Freser en direcció al refugi de Coma de Vaca. Feia 24 hores d'això! A partir d'aquest punt ens quedava una ascensió constant fins al coll de la Marrana, que tot i no ser molt pronunciada el cansament arrossegat fins aquell moment, va fer que semblés una ascensió eterna.

Una vegada en el coll de la Marrana, ja sabíem que pràcticament havíem aconseguit el nostre objectiu. Només ens quedava el descens final, primer fins al refugi d'Ulldeter i després fins a peu de carretera on teníem els cotxes.

Van ser dos jornades prou dures, sobretot per tenir que arrosseguar el pes de les tendes, però que van valer la pena. I ja només faltava celebrar la doble travessa aconseguida anant a fer un bon dinar al Restaurant la Cabanya de Setcases. Que res millor que un bon dinar després de dos dies intensos?

21 juny 2008

Puigmal

Durada: 6 hores
Dificultat: Mitja
Altitud: 2.910 metres
Desnivell: 950 metres
Data: 21 de Juny del 2008
Integrants: David, Roger, Sergi, Miriam, Núria, Micky i Marc (d'esquerra a dreta en la foto inferior)





Ver mapa más grande

El Puigmal, a part de ser un pic emblemàtic pels excursionistes catalans, és el pic més alt del Pirineu gironí. Hi ha moltes maneres de fer l'ascensió a la muntanya del Puigmal, des del coll de Fontalba, des de la Vall de Núria o inclús des de França. La nostra ascensió va ser una mica diferent.

Vam sortir des de la Vall de Núria, però ben aviat vam deixar el camí que ens hagués conduit de forma directa al Puigmal, per anar en direcció al coll de Finestrelles. Inicialment el camí no era excessivament dur, i ràpidament vam arribar a una planada, el Roc de la Maula, on ja podíem veure davant nostre el coll de Finestrelles i una mica més a la dreta el pic que porta el mateix nom. Vam fer una primera aturada per a reagrupar-nos i vam seguir pujant. L'ascensió fins al coll, tot i seguir sense ser molt dura, era farregosa per les llargues llaçades que anava fent el camí, però després de menys de dues hores vam ser tots a dalt. Només arribar al coll vam poder tocar la primera neu, però ni de bon tros seria l'última que tocaríem.

Una vegada al coll de Finestrelles, vam anar cap a la dreta, ja encarant el Puigmal. Vam continuar per la carena de les muntanyes, entre la frontera de França i Catalunya, seguint un camí cada vegada més pedregós i nevat. Anàvem esquivant la neu tant com podíem, però hi havia trams que era inevitable i l'havíem de creuar per on les petjades indicaven el pas d'altres excursionistes. Primer vam tenir que fer una petita ascensió al Puigmal de Segre (2.848 m.), i continuant la caminada vam tornar a tenir que pujar un altre pic, el Puigmal Petit de Segre(2.812 m.). Ara ja el teníem davant, el Puigmal. Però abans vam tenir que travessar una collada totalment nevada. S'havia d'anar en compte de no patinar, però si es seguien les petjades ja marcades no tenia massa complexitat.

Ja només ens quedava l'ascensió final. Tot i tenir una pendent pronunciada i pedregosa, afegint la dificultat de la neu abundant que hi quedava, la vam fer ràpidament, segurament per les ganes que teníem d'arribar-hi després de gairebé 4 hores de caminada. Tot i haver-hi diversos grups d'excursionistes al cim del Puigmal, hi havia lloc suficient per tots i vam poder contemplar les magnifiques vistes i fer un merescut descans.





La baixada la vam realitzar pel camí directa cap a la vall de Núria, inicialment vam trobar una tartera que amb les pluges dels últims dies vam poder baixar ràpidament ja que els peus se'ns clavaven bé a la terra humida. Una vegada passada la tartera, el camí es feia molt més senzill i la baixada perdia ràpidament la inclinació inicial. Després d'unes 2 hores des del cim, vam arribar tots al punt inicial, la vall de Núria.

Si voleu veure l'àlbum de fotos complert de la pujada al Puigmal, ho podeu fer aquí.