15 de juliol 2006

Pedraforca

Durada: 4'30 hores (3 h. de pujada i 1'30 h. de baixada)
Dificultat: Mitjana
Altitud: 2.497 metres
Desnivell: 967 metres
Data: 15 del Juliol del 2006
Integrants: David, Micky, Roger, Sergi, Miriam i Richard



A la comarca del Berguedà trobem la muntanya del Pedraforca. La seva forma amb les seves dues puntes o pollegons, atrau a multitud d'excursionistes que volen arribar fins al punt més alt d'aquest peculiar pic.

L'excursió comença en el mirador de Gresolet i ben aviat arribem al refugi de Lluís Estasen. En aquest punt vam fer una petita aturada per esmorzar i agafar forces per a coronar el Pedraforca. Una vegada vam tenir la panxa plena, vam començar a caminar. El primer tram del camí es realitza en mig del bosc i amb una pendent poc pronunciada i per aquest motiu s'avança amb molta rapidesa.

Seguim avançant ràpidament fins a trobar-nos amb la pujada al Canal de Verdet. A partir d'aquest moment el camí canvia, i la pendent es fa força pronunciada. A més el camí comença a fer ziga zagues i fa que ja no puguem avançar amb tanta celeritat com a l'inici.

Una vegada arribat al Collat del Verdet, ja només ens queda l'últim tram, però a la vegada el més difícil i perillós. La grimpada. És un dels punts més perillosos però si es posen els cinc sentits en l'ascensió, no hi ha massa problema en seguir avançant i es converteix en el tram més divertit de tota l'ascensió. Finalment després d'unes 3 hores d'ascensió, arribem al punt més alt del Pedraforca, el Pollegó Superior.

Després d'uns minuts de descans al cim, gaudint de les vistes esplèndides que es divisen, vam començar el camí de tornada. La baixada la vam fer per la tartera que queda entremig dels dos pollegons. Al ser una tartera molt pedregosa la baixada es pot fer molt ràpid, sempre vigilant no agafar molta velocitat perquè amb la important pendent que hi ha podria provocar una patinada i una caiguda perillosa.

Quan acaba la tartera, tornem a entrar al bosc i després de recórrer un camí molt planer, tornem a sortir al refugi de Lluís Estasen.