21 de juny 2008

Puigmal

Durada: 6 hores
Dificultat: Mitja
Altitud: 2.910 metres
Desnivell: 950 metres
Data: 21 de Juny del 2008
Integrants: David, Roger, Sergi, Miriam, Núria, Micky i Marc (d'esquerra a dreta en la foto inferior)





Ver mapa más grande

El Puigmal, a part de ser un pic emblemàtic pels excursionistes catalans, és el pic més alt del Pirineu gironí. Hi ha moltes maneres de fer l'ascensió a la muntanya del Puigmal, des del coll de Fontalba, des de la Vall de Núria o inclús des de França. La nostra ascensió va ser una mica diferent.

Vam sortir des de la Vall de Núria, però ben aviat vam deixar el camí que ens hagués conduit de forma directa al Puigmal, per anar en direcció al coll de Finestrelles. Inicialment el camí no era excessivament dur, i ràpidament vam arribar a una planada, el Roc de la Maula, on ja podíem veure davant nostre el coll de Finestrelles i una mica més a la dreta el pic que porta el mateix nom. Vam fer una primera aturada per a reagrupar-nos i vam seguir pujant. L'ascensió fins al coll, tot i seguir sense ser molt dura, era farregosa per les llargues llaçades que anava fent el camí, però després de menys de dues hores vam ser tots a dalt. Només arribar al coll vam poder tocar la primera neu, però ni de bon tros seria l'última que tocaríem.

Una vegada al coll de Finestrelles, vam anar cap a la dreta, ja encarant el Puigmal. Vam continuar per la carena de les muntanyes, entre la frontera de França i Catalunya, seguint un camí cada vegada més pedregós i nevat. Anàvem esquivant la neu tant com podíem, però hi havia trams que era inevitable i l'havíem de creuar per on les petjades indicaven el pas d'altres excursionistes. Primer vam tenir que fer una petita ascensió al Puigmal de Segre (2.848 m.), i continuant la caminada vam tornar a tenir que pujar un altre pic, el Puigmal Petit de Segre(2.812 m.). Ara ja el teníem davant, el Puigmal. Però abans vam tenir que travessar una collada totalment nevada. S'havia d'anar en compte de no patinar, però si es seguien les petjades ja marcades no tenia massa complexitat.

Ja només ens quedava l'ascensió final. Tot i tenir una pendent pronunciada i pedregosa, afegint la dificultat de la neu abundant que hi quedava, la vam fer ràpidament, segurament per les ganes que teníem d'arribar-hi després de gairebé 4 hores de caminada. Tot i haver-hi diversos grups d'excursionistes al cim del Puigmal, hi havia lloc suficient per tots i vam poder contemplar les magnifiques vistes i fer un merescut descans.





La baixada la vam realitzar pel camí directa cap a la vall de Núria, inicialment vam trobar una tartera que amb les pluges dels últims dies vam poder baixar ràpidament ja que els peus se'ns clavaven bé a la terra humida. Una vegada passada la tartera, el camí es feia molt més senzill i la baixada perdia ràpidament la inclinació inicial. Després d'unes 2 hores des del cim, vam arribar tots al punt inicial, la vall de Núria.

Si voleu veure l'àlbum de fotos complert de la pujada al Puigmal, ho podeu fer aquí.