Dificultat: Alta
Altitud: 3.143 metres
Desnivell: 1.283 metres
Data: 04 i 05 d'Agost del 2007
Integrants: David, Roger, Àngels, Marta, Micky, Núria, Sergi, Miriam i Richard (d'esquerra a dreta en la foto inferior)
La Pica d'Estats és per qualsevol català que estimi la muntanya el lloc on vol aconseguir arribar. És el pic més alt de Catalunya i els excursionistes que hi van, només tenen un objectiu, assolir el sostre de Catalunya.
Portàvem molt de temps esperant aquest moment, i per fi va arribar el dia que vam decidir anar cap a la Pica d'Estats, però ben aviat ens vam trobar amb problemes. Quan encara no portàvem ni una hora de camí, un dels dos cotxes amb el que anàvem, va tenir una averia i el vam tenir que deixar aparcat en una estació de servei de l'autopista. Però les ganes que teníem de realitzar una excursió que feia temps que preparàvem, va fer que decidíssim continuar. Vam decidir, tot i perdre un temps molt valuós, tornar endarrere i anar a buscar un altre cotxe per a poder continuar el viatge.
Després de parar a dinar a Llavorsí i de patir algun que altre entrebanc, vam aconseguir arribar a primera hora de la tarda al peu de l'ascensió a la Pica d'Estats. Tot i que sabíem que anàvem una mica tard, la nostra idea era arribar al llac d'Estats per acampar i passar la nit. El temps que havíem perdut durant el trajecte, ens va condicionar molt al principi de l'ascenció, i entre això, la calor sufocant i la pendent inicial, va fer que quan tant sols portàvem 10 minuts, estiguéssim tots ofegats. Vam començar a pensar que estàvem fent una ascensió massa díficil pel nostre nivell. Tot i això, gràcies a que la tarda anava passant i la calor anava minvant, vam aconseguir superar aquests primers minuts i vam avançar a bon ritme. El problema que teníem era que havíem perdut molt temps i la nit s'acostava, així que espontàniament vam dividir el grup i els primers vam arribar al llac del Sotllo i vam començar a muntar les tendes, ja que si haguéssim intentat arribar al llac d'Estats se'ns hagués fet de nit.
La nit va ser llarga, una vegada muntades les tendes vam 
posar-nos a fer el sopar abans de que s'acabés de fer fosc. Ens va anar de poc, però finalment vam tenir el temps just per a sopar (amb alguna que altre llanterna). Ara, per mi, el més espectacular de tota la nit va ser la quantitat d'estels que es podien observar. En aquests moments te n'adones més que mai la quantitat de contaminació que tenim a les zones properes a les grans ciutats.
posar-nos a fer el sopar abans de que s'acabés de fer fosc. Ens va anar de poc, però finalment vam tenir el temps just per a sopar (amb alguna que altre llanterna). Ara, per mi, el més espectacular de tota la nit va ser la quantitat d'estels que es podien observar. En aquests moments te n'adones més que mai la quantitat de contaminació que tenim a les zones properes a les grans ciutats. Ens vam llevar abans de les 6 del matí per a començar la segona etapa del camí, conscients que el fet de no haver arribat al llac d'Estats per acampar feia que tinguéssim de fer un esforç addicional en aquest segon dia. En poc més de mitja hora estàvem en el llac d'Estats, inicialment el camí no era molt complicat i podíem anar a bon ritme, però una vegada passat el llac, ens vam trobar amb una pendent molt pronunciada que va fer que minoréssim la marxa. Davant nostre ja podíem veure molt a prop (o això ens semblava) la Pica d'Estats. La pujada va ser bastant dura i el gr
up es va anar separant per a que cadascú puges al seu ritme. En el coll del Sotllo ens vam tornar a reunir i vam recuperar una mica de forces, tot i que no ens vam poder quedar gaire estona perquè en aquell punt bufava un vent gelat. En aquell punt exacte els diferents excursionistes es separaven entre els que feien el cim grimpant i els que com nosaltres que no tenim un nivell massa elevat, vorejàvem la Pica d'Estats per fer l'ascensió per la banda francesa.
up es va anar separant per a que cadascú puges al seu ritme. En el coll del Sotllo ens vam tornar a reunir i vam recuperar una mica de forces, tot i que no ens vam poder quedar gaire estona perquè en aquell punt bufava un vent gelat. En aquell punt exacte els diferents excursionistes es separaven entre els que feien el cim grimpant i els que com nosaltres que no tenim un nivell massa elevat, vorejàvem la Pica d'Estats per fer l'ascensió per la banda francesa.Després del coll del Sotllo i vorejant la Pica d'Estats ens vam trobar amb una glacera que vam haver de travessar. No tenia molta dificultat per les petjades que hi havia en la neu i gel, però s'havia d'anar en compte per no fer una relliscada i baixar uns quants metres rodolant. L'últim tram de l'ascensió no era el més dur, però les cames començaven a notar ja l'esforç fet fins aquell moment. Després d'alguna pujada i baixada vam arribar al peu de l'ascensió final, i tot que ja estàvem força cansats, les ganes d'assolir el pic ens va fer agafar forces i arribar al pic més alt de Catalunya. JA EREM AL PUNT MÉS ALT DE CATALUNYA!
Després d'estar una estona gaudint d'aquelles vistes espectaculars i recuperant una mica de forces, vam començar el descens fins al campament. La baixada la vam fer pel mateix camí per on havíem pujat, i tot i ser el descens, les forces ja començaven a estar justetes. Després de tornar a passar la glacera, el port del Sotllo i la forta pendent que vam baixar gairebé patinant, vam aconseguir arribar al llac d'Estats i en poca estona més al llac del Sotllo on teníem plantades les tendes.
Ja només quedava dinar, recuperar una mica de forces, recollir les coses i fer l'últim tram fins als cotxes. Tot i ser un camí sense moltes dificultats les cames ja no estaven per gaires coses, i més d'un va patir bastant per aconseguir arribar al final de l'aventura. Finalment tot i la duresa i el cansament, va ser una experiència difícil d'oblidar.
Si voleu veure l'àlbum de fotos complert de la pujada a la Pica d'Estats, ho podeu fer aquí.
